Jo nomès vaig estar un ratet o dos o tres... i al sopar... Fer un ambient increïble no costa massa: un espai lliure, bona gent, bona música i l'esforç d'organitzar-la... ENHORABONA PER A TOTS

Desprès d'haver esborrat de la memòria auditiva aquell terrible estiu, les remors dels helicopters, el fum pels carrers, les muntonades de llepons a les vores de la carretera contemplant l'espectacle, l'estupidesa dels personatges que omplien la Casa de Cultura amb aquell "gabinet de crisi" improvisat... les llàgrimes, el nerviosisme, la feina sacrificada dels bombers, els crits dedesperats, el rebumbori dels moniatos dels periodistes...

Desprès de tot allò... la natura, ella soleta, en el silenci del barranc, en la serena humida matinada, ressuscita a poc a poc... I nosaltres l'hem ajudada...

El primer hivern desprès d'aquell estiu fastigòs, unes quaranta persones, aixada en ma, s'enfilen pel Fondo del Carrascar marge amunt, mascarant-se mans i robes, per tal de pal·liar una mica el desastre... L'any següent, n'erem menys, però els masclots de la secció de muntanya del Rentonar, de bon rotllo i , mentre planificaven una escapada a Amsterdam, cava que cavaràs... plantaren més de 400 carrasques, freixes, pinatells... El tercer any, cins bons amics, nomès cinc... En un dissabte esplèndid d'hivern torruà. Menys mascara cada vegada, menys terra cendregosa per trepitjar... I ara, a la tardor de 2008, hem de caminar con si estiguéssim a un santuari, amb cura, per tal de no fotre cap plançò... Ens crida especialment l'atenció l'alçada dels fleixos que plantarem... alts i esvelts, amb el color marró de la caiguda de les fulles que se'ls aproxima; l'eixida de bellotes a les coscolles i carrasques, i la bona salut de la carrasca que plantarem en lloc fàcil per retrobar-la amb poques dificultats en mig del salvatgisme de la natura pura... Tot un goig...!

Sorolls esgarrifosos d'hidro-avió, d'escopeta, de camió de bombers, de mòbils sonant sense parar... tot això ha quedat arrere, s'ha esvaït amb el fum que cremà per més d'una setmana dins el corral del mas de Cortès de Baix...

Ara és temps de ressusscitar, de veure com ressusscita i, amb una mica de sort, no s'haurà perdut tot...

salut, Carrascar. 

Mira que aquets cadells són de noble cuna i raça imperial...! Han eixit a son pare i es crien al "pallazzo Gamba"... Quasi res...!

Enhorabona a la Minva i al Pare de les criatures...! Un beset de Pauet

Realment preciosos... ¿i qué vas a fer en eixes set fieres?

Bombes sobre Alcoi 1938-1939

Dilluns, 23 juny de 2008 

Hi ha a la CAM d’Alcoi, a l’oficina principal de Rigoberto Albors, una excel·lent exposició sobre els bombardejos que va sofrir la ciutat per part de l’aviació italiana entre 1938 i 1939. El “triangle” format per la CAM, com a editor i patrocinador, Àngel Beneito com a guionista, coordinador i documentalista, i ZOE (Pablo Doménech) com a responsable del disseny, maquetació i muntatge, són suficients garanties per anar a veure-la. El motiu és molt clar: enguany fa setanta anys del primer bombardeig, i cal fer memòria.

En realitat és l’expressió en forma didàctica, mitjançant plafons monogràfics, de la investigació bàsica que Beneito-ZOE van publicar en desembre: Alcoi, objetivo de guerra, llibre que ha aconseguit que el llegesquen amb gust tant experts en la matèria com persones poc llegides, però que han rememorat amb emoció aquells dies a través de les pàgines de la publicació.

Però en l’exposició s’ha fet una atenció especial, a més del set bombardejos, a les conseqüències sobre la vida quotidiana: els xiquets, la fam, els morts i ferits, el racionament, els mitjans de comunicació… S’ha reconstruït en audio-video en una habitació contigua el que podrien ser els moments dels bombardejos (no s’ho perdau): sirenes, soroll d’avions, les angoixes d’una mare que busca el seu fill… I tot amb una intenció molt clara: recordar els sofriments d’una ciutat en guerra (hi ha hagut moltes a Europa) per tal de fomentar la cultura de la pau.

Està tot molt sintetitzat, amb imatges impactants -moltes d’elles inèdites-, i textos breus però molt efectius. Es veu en poc més mitja horeta. I a més, el visitant pot obtenir de forma gratuïta -mentre no s’esgoten- el magnífic catàleg que reprodueix la majoria dels plafons, que és com emportar-se l’exposició a casa.

En definitiva, absolutament recomanable per a tots.

Paco Blay. Regidor del BLOC a l'Ajuntament d'Alcoi. www.pacoblay.net

Amb tot l'afecte per al meu amic Joanet...

Gent...? hi erem prou...

Fresqueta...? com correspon al nostre microclima torrudà...

Jupetí Reflectari...? Un, al menys...

Olivera de la plaça...? Ha sobreviscut a la poda "cafre" de l'hivern passat i encara hi és al mateix lloc...

Però lluna, el que es diu lluna... Doncs, no... Ella havia quedat amb unes amigues per pegar-se un ball a la barraca "set bacores fresques" d'Alacant; i no hi va acodir a la cita fins ben arribades les dues de la matinada... Mirava Joan, enamoradet de la lluna plena de sant Joan... mirava i mirava i ella, escadussera, meretriu i fulandanga, se n'havia anat amb un altre amor més nou, més ric i més poderòs... Estava en l'exaltació de la fallera major Rajoy, a Valéncia. Estava en el futbol Espanya-Itàlia, estava amb la Bellesa del Foc a l'ofrena de flors, estava en tots els llocs menys amb el seu Joan...

Ara be... si hi havia gent "rentonarenca", olivera, fresqueta, soneta de Jaume, bona converça, camí tranquil, bon rotllo, i un jupetí-refractari... Què més volem...? A la pròxima, segur que acodeix a la cita, perquè haurà arribat a la conclussió que ni Rajoy, ni la Selecció espanyola, ni la bellesa del foc, ni el "sursum-cordae" l'estimen més que nosaltres... I ella està en una edat molt difícil i té molta falta de carinyo...

Visca la lluna plena... Fins la propera excursió nocturna...!

Personalmente, estoy muy quemado con la posición de abuso de fuerza que Telefónica ejerce a los clientes que no pueden elegir otra opción.

Si sirve de algo, en cuanto haya disponibilidad de servicios, migraré mi conexión de Internet y mis números de teléfono a esta empresa.

Saludos y ánimo.

Fa uns anys Penàguila, Balones... ara Alcoleja. Pròximament, ja ho han anunciat, Gorga...

El Drama dels nostres pobles s'agreuja mentre s'omplin de "paracaigudistes" que ens prometen salvació... I mentre la nostra pròpia gent no s'adona de la gravetat de què tanquen una escoleta de poble. La seguida està clara: tancar tots els centres rurals, estalviar-se els diners que desbotifarren en estupideses falleres i no deixar viu cap dels nostres pobles... Ull...! que el nostre no és una excepció... la pèrdua de matricula porta inexorablement al tancament, el tancament a la diàspora, la diaspora a la despoblació, la despoblació a...

Como yo soy de las que me agobio, nunca tengo tiempo para todo lo que quiero hacer, corro, vuelo y lo que haga falta, me parece muy interesante el tema de administrar el tiempo, ¡así que en ello estoy!

A ver qué tal me funciona, porque, mientras el tiempo no pueda multiplicarse, lo único que podemos hacer es organizarnos.

Quina loquera de Las Dos Sicilias y Orleans...

Xe, tu... que no estaran de l'olla... Ciao Bambino Strozzi

...a mi m'agraden els rotllos,

i les coques de tonyina,

i les bones sobrassades,

i el vi de la Condomina...!

(cançó popular de la comarca)

Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana

Eeeei, Ester...! està molt bé l'article que has posat. Ahí va un altra web d'interès.

Salut.

A que vos sona a algú ??

A més, s'havia compromès amb una subvenció directa de Presidència de 3.000 euros per a pagar el llibre de festes i ara diu que no hi ha calès...

serà perquè no li han fet prou "la rosca"?... O serà perquè no hi estarà enguany "rindiendo al más altivo que con su poder espanta"?...

Siga pel que vulga el cas és que els llumeners 2008 han vist la des-fatxa-tes en primera persona...

Per sec que tingues el cervell, ja hocrec que fa pensar...

Ahir, a les notícies diuen (com si no diguéssin res): 57 països a tall d'una crisi alimentària per la pujada del preu de l'arròs per la compra massiva de producció de cereal destinat a consum humà i derivat a la producció de biocombustible... Anem anant, i anem matant...

Al foro de lliure expresió de gentdelatorre algú ha deixat un post explicant com va anar la manifestació... 20.000 persones, problemes amb els trens, concert,...

Allà estavem més d'una i d'un...

L'enhorabona...!

El passat dissabte 9 de juny, vam celebrar l'excursió programada per l'associació a la Cova del retor Belda.

A les nou del matí un grup de 29 persones esperavem l'arribada d'Ana Garcia Barrachina, arqueóloga, que va vindre a explicar-nos la importància del lloc que anavem a visitar.

Ens dirigirem caminant cap a la serra de la Barcella on es troba situada la cova.

Arribats a un encreuament entre l'antic camí del Montagut i l'actual carretera, iniciàrem l'ascens a la serra pel mig d'una aiguera (ùnic accés que ens conduiria prop de l'indret) .

Prompte ens vam vore abocats a pujar puntes de margens de bancals i a caminar pel pinar, fins arribar al lloc dessitjat. La cova va apareixer rodejada d'una runera.

Tots ens llançarem a visitar-la.

És de xicotetes dimensions i de difícil accés, ja que unes roques punxegudes impedixen arribar al seu final, Té un forat al sostre, per on entra la llum i conserva una placa que recorda la data del seu descobriment Aixi com dues calaveres dibuixades en una de les seues parets que fan referència a la seua naturalesa.

Sentats, escoltarem les explicacions que Ana ens feia sobre ella.

Es tracta d'un jaciment arqueològic de l'Edat dels Metalls, corresponent a una necrópoli utilitzada pels antics pobladors de la zona.

La cova, segurament, no totalment investigada, va ser descoberta pel rector del poble al voltat de l'any 1929, gràcies a una agricultors. Les troballes es troben acutualment al MARQ i algunes d'elles estan catalogant-se en l'actualitat.

Després de parlar al voltant d'anècdotes sobre el retor Belda i curiositats sobre els métodoe utilitzats per a l'extracció de les peces rescatades, esmorçarem a l'ombra dels pins que envolten la cova i iniciarem la baixada cap al poble.

Una excursió molt profitosa.