INFORME SITUACIÓN ECONÓMICA-FINANCIERA DEL AYUNTAMIENTO DE LA TORRE DE LES MAÇANES

Informe que la Diputació d’Alacant ha realitzat sobre la situació econòmica i financera de l’Ajuntament de la Torre de les Maçanes.
Evolució del deute del nostre Ajuntament, segons les dades del Banc d’Espanya.

Pots descarregar l'informe punxant ací

Puedes descargar el informe pinchando aquí

El Ayuntamiento de La Torre de les Maçanes está entre los más endeudados de España en euros por habitante

Publicamos un artículo del Diario Información en el que se dan algunas cifras que conviene conocer: la deuda por habitante del Ayuntamiento de Elche, es de 604 euros; la deuda del Ayuntamiento de La Torre es de 858 euros/habitante.

Este es el artículo:

El Ayuntamiento ilicitano está entre los once más endeudados de España

La Administración local tiene una deuda de casi 138 millones, la mayor de entre las ciudades que no son capital de provincia.

REDACCIÓN El Ayuntamiento de Elche es el más endeudado de España de entre los que no son capital de provincia, según pone de manifiesto un informe del Ministerio de Economía y Hacienda que ha hecho públicos estos datos por primera vez, debido a una obligación legal que anteriormente no existía.

El Ayuntamiento ilicitano aparece, con una deuda de 137,9 millones de euros, en el puesto número 11 del listado de los municipios españoles con más deuda. Por delante se encuentra, por este orden, los ayuntamientos de Madrid, Valencia, Barcelona, Zaragoza, Málaga, Sevilla, Córdoba, Murcia, Valladolid y Granada.

En este listado de ayuntamientos deudores también aparecen otros municipios de la provincia, aunque más rezagados en el listado. Así, Alicante, la capital de la provincia, aparece en el puesto número 18, con una deuda de 122 millones de euros; Benidorm lo hace en el puesto 46, con 71 millones de euros de préstamos en entidades bancarias; Torrevieja aparece en el puesto 63, con 52 millones de euros de deuda; el Ayuntamiento de Alcoy es el número 69, con una deuda de 47,9 millones y el de Calp aparece ya en la posición número 117, con 29,6 millones de euros.

En el caso de Elche, además de ser el Ayuntamiento con mayor deuda de ciudades que no son capital de provincia, se da la circunstancia de que se supera la media nacional de deuda por habitante, cifrada en 566 euros por habitante, que en el caso de Elche se sitúa en 604,2 euros por habitante.

Teniendo en cuenta este aspecto, los municipios de la provincia que superan la media española de deuda por habitante son Monforte del Cid (1.082 euros), Calp (1.016), Benidorm (1.011), Agost (896), Torre de les Maçanes (858), Bigastro (842), Alcoy (777), Daya Vieja (764), Pinoso (713), Guardamar del Segura (671), Pego (651), Jávea (648), Polop (624), Aspe (622) y Finestrat (596).

La lista de municipios con mayor deuda viva la encabeza el Ayuntamiento de la capital de España, seguido del de Valencia y el de Barcelona, con 6.683,9 millones, 801,4 millones y 770 millones de euros de préstamos concertados en la actualidad, respectivamente.

Actualización 07/08/09

El Deute. Situació econòmica de l'Ajuntament de La Torre

 INFORME SITUACIÓN ECONÓMICA-FINANCIERA DEL AYUNTAMIENTO DE LA TORRE DE LES MAÇANES

Informe que la Diputació d’Alacant ha realitzat sobre la situació econòmica i financera de l’Ajuntament de la Torre de les Maçanes.
Evolució del deute del nostre Ajuntament, segons les dades del Banc d’Espanya.

Pots descarregar l'informe punxant ací

Puedes descargar el informe pinchando aquí

VICENT BROTONS. Dissabte 27 de setembre de 2008. Levante-EMV. Opinió
Director de la Unitat per a l´Educació Multilingüe
Universitat d´Alacant

Cal continuar creient en l´educació plurilingüe

L´espectacle ha estat, i continua sent, lamentable, vergonyós. Una benintencionada assignatura promoguda des de la LOE pel Govern central -tan benintencionada com, segurament, poc eficient en els seus previsibles resultats- ha servit al Partit Popular, al front de la Generalitat Valenciana, per muntar la maniobra propagandista d´anglofília idiomàtica i de pas, oposició frontal al Govern espanyol socialista, més grollera, patètica i antieducativa que mai ens haguérem pogut imaginar.

La política educativa -com tantes altres polítiques del PP al País Valencià- ha destacat bàsicament pel seu caràcter mentider i propagandista. Diguem´ho clar i ras: vendre fum, que una bona part de la ciudadania s´engoleix acríticament (el cas més descarat és el de les infraestructures; s´explica per activa i per passiva que no es para de construir centres de nova planta i un percentatge altíssim d´alumnes de l´ensenyament públic estan escolaritzat en infames barracons) mentre que la veritable política positiva en educació s´adreça a la promoció de l´ensenyament privat (pagat amb la concertació, que són diners públics, inventada inexplicablement per un partit que es diu socialista).

Una cosa pareguda han muntat amb això de l´anglés. Volen fer creure a la bona gent valenciana -siga de Vinaròs, Alacant, Castelló, Oriola, Requena, València, Morella o Elx- que han introduït encertadament l´anglés -la llengua sacralitzada pel papanatisme esnob de molts i moltes provincians valencians- en el sistema educatiu perquè en un futur totes i tots els xiquets que es troben escolaritzats en estos moments esdevinguen brillants cosmopolites triumfadors en el món professional i dels negocis (actrius recollints òscars, astronautes o taurons borsaris). Mentida. La manera en què estan plantejant la introducció de les llengües estrangeres, encara que només es refereixen a l´anglés, està abocada al fracàs més estrepitós i, el que es pitjor, pot ser causa de part del fracàs escolar general.

Per dalt, a l´ESO, la sainestesca Education for Citizenship and Human Rights, que no serveix ni per a educar, ni per aprendre ni valors ciutadans, ni drets, ni deures, ni anglés. Com deia el genial humorista Gila, «en casa no comemos, pero nos reímos?», això mateix, «a l´institut no aprenem un borrall però ens riem?». Per l´etapa d´Infantil tenim això de l´anglés anticipat als 4 anys amb la bona voluntat dels mestres i centres que vulguen, sense un cèntim públic, sense orientacions metodològiques, sense professorat format, llevat d´honroses excepcions; sense atendre el que recomanem les últimes investigacions en matèria d´ensenyament d´idiomes estrangers, que van en sentit contrari a l´anticipació irreflexiva. Un altre desgavell.

Però tot, tot, tot, conformant una boira propagandística que acabarà fent creure a moltíssima gent que els moderns, progressistes i avançats, en termes educatius, són els infal·libles governants del PP. Són uns mestres de la propaganda, venen el caos i el despropòsit educatiu com si fos l´última moda d´uns grans magatzems. i ho acabaran convertint en centenars de milers de vots. Que sofrida que és la democràcia!

I mentrestant, l´ensenyament en valencià es deteriora -el sistema educatiu públic valencià es deteriora!-, l´oferta de programes d´immersió en valencià és inferior a la demanda social, als instituts posen professors i professores que no saben parlar l´idioma al front d´assignatures en valencià, es menyspreen els projectes innovadors i plurilingües lligats a l´Escola Valenciana -els autèntics valedors dels models plurilingües realment eficaços i contrastats-.

Per cert, unes certes classes mitjanes privilegiades duen els seus fills a centres ultraprivats, cars i amb dubtoses apostes anglòfones que com a operació de màrqueting classista funcionen francament bé. Esta és la autèntica aposta del PP mentre l´ensenyament públic es desfà amb maniobres de distracció dissenyades en laboratoris electorals carregats de mala fe. No ho dubten. Semblen pallassos, però són polítics professionals. Poca broma.

Valenciano y catalán, tanto monta monta tanto

EFE Fuentes de la Universitat de Valencia han informado en un comunicado de que los dos nuevos pronunciamientos judiciales reconocen el título de Filología Catalana y el término "catalán" para denominar a la lengua propia de la Comunitat.

Ambas universidades recurrieron una Orden de la Conselleria de Educación y Cultura del 19 de julio de 2006 que no reconocía la titulación de Filología Catalana para acreditar el conocimiento de valenciano en las oposiciones a los cuerpos de profesores de ESO.

Según las fuentes, la sentencia, además, "avala" la doble denominación de valenciano y catalán para el nombre de la lengua de la Comunitat, "oficialmente 'valenciana' en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico 'catalana'".

El fallo de la sección segunda de la Sala de lo Contencioso- Administrativo es el decimoquinto del TSJCV en este sentido y el decimoséptimo "si se tiene en cuanta que sobre este punto" hay también sendos pronunciamientos del Tribunal Constitucional y del Tribunal Supremo, según las fuentes.

Por otra parte, el TSJCV también ha dictado una resolución interlocutoria que acepta las medidas cautelares que las universidades de Valencia y Alicante le pedían respecto de las órdenes de la Conselleria de Educación del 15 de abril de 2008, en las cuales la Generalitat "vuelve a desobedecer a la justicia".

Por ello, el Tribunal Superior de Justicia ordena a la Conselleria que "exima de la realización de la prueba de acreditación de conocimientos de valenciano a los aspirantes admitidos a las citadas pruebas que tengan el título de Filología Catalana".

El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEPV) ha mostrado su satisfacción por los dos nuevos pronunciamientos del TSJCV que, a su juicio, "reiteran los anteriores y refuerzan los del Tribunal Supremo y del Tribunal Constitucional, que siempre han recogido la unidad de la lengua".

En un comunicado, el STEPV ha señalado que también son una "desautorización en toda regla a la política secesionista del conseller de Educación, Alejandro Font de Mora, al tiempo que lo sitúa fuera de la ley".

Ho farem amb bon humor... que entra millor:

1. El brikindans: L'Ajuntament presidit pel sr. Sirvent anul·la, amb una carta signada pel sr. Diputado Provinsial, el conveni que teniem signat amb L'Associació Cívica per la Normalització del valencià de l'Alacantí.

"Al valensiano que le den..."

2. El crusaito: La senyora Peña (i esta perquè mana si ningú l'ha votada) reballa al femer etern la col·lecció de fotografies antigues del poble que hi havia a la Casa de Cultura i el recull del centre de la tercera edat per posar unes coses sense nom que ella troba "más finas".

"A la historia sentimental y al Patrimonio, morcilla...!"

3. El Maikelyackson: Els del Rentonar al carrer sense més ni més... (des de la seua fundació, no s'havien vist formes tan educades) I això que el regidor Cristobal diu que és molt montanyós o muntanyenc i ecologista i tot...

"Menos ecología y más yoga..." Viva el culto al cuerpo...!

4. el robocop: Ressurreció, contra la llei i les determinacions del consell valencià de cultura, del topònim mal traduit al castellà de "Torremanzanas" en els fulletons oficials de propaganda electoralista... I, posats a inventar malnoms per al poble perquè no "Torresaplanas"... Ah, perquè el Saplano ja ha deixat la política...

Más bananas y menos manzanas...

Y el Xiqui-Xiqui es balla així... Amb els punys fora... arrasant amb tot i apalanat els cervells un poc més si cal... I a triomfar...!

 

El Rentonar i la seua Secció de Muntanya ens hem quedat sense local (Des de la fundació de l’associació El Rentonar l’any 1994 tenim un local cedit per l’ajuntament... fins ara), i us diré el que va passar tal com m’ho han contat, perquè a nosaltres, a l’associació, no s’ha dirigit ningú des de l’ajuntament.

A mitjan setmana em van cridar per telèfon i em van dir que la senyora de Romero, no comprenc amb quina autoritat, estava donant ordres de buidar el local, que compartíem amb l’associació de Les Ames de Casa, i tirar a la brossa totes les coses que hi havia dins: motxilles, ulleres, prismàtics, aixades..., tot el material que allí havíem dipositat dins d’un armari per a l’extinció d’incendis.

Dissabte vaig anar al local per comprovar el que havia passat i em vaig trobar el nostre local transformat en un pseudo-gimnàs.

3. “(...).Quan es determine que ha de finalitzar el període de cessió, haurà de comunicar-se per escrit des d’aquest Ajuntament per a renegociar la cessió del local, quedant oberta la possibilitat d’ampliar el període de cessió o renovar per quatre anys més.”

10. “L’ Ajuntament es compromet a (...).limitar l’accés al local adjudicat, de forma que només els adjudicataris i el personal de manteniment d’aquest Ajuntament puguen accedir al local”.

La nostra associació ecologista se sent menyspreada i discriminada, per aquesta actuació, respecte a d’altres associacions que es veuen afavorides amb locals i activitats, i denunciem la falta de formes i respecte d’aquest Consistori que actua faltant als seus compromisos. No som del poble?, no som una associació com qualsevol altra?, no fem coses d’interès per la comunitat en la què vivim?, és tan difícil enviar un escrit per comunicar-nos la decisió de dedicar el local per un altra cosa?... Sabem que l’ajuntament no té obligació d’albergar en les seues dependències a gossets i gatets, però... al menys podria actuar amb coherència i tractar a tot el món igual... no parla d’igualtat la Constitució Espanyola que tant diuen defensar?... Doncs, iguals...? uns més que altres.

Els ciutadans d’un poble han de sentir confiança amb els seus governants i açò no pot donar-se si són atropellats els acords, siga per ignorància o per la mala fe.

I pensem: - ¿Serà que els destorbem?. Doncs, be...ens n’anem “a lo ample!, que en lo estret hi ha puces!”. Lo nostre és “l’aire lliure de les muntanyes”... allí anirem a reunir-nos des d’ara en avant...

De generació en generació

Pensaments de situació torruà-internacional 

Pensar, parlar, comunió ideològica, bon rotllo mental, feeling, punt de vista comú... Podrien ser paraules adequades per parlar de tota una generació de gent del poble (i d’altres pobles) amb la què uns i d’altres (més majorets) parlem de tant en tant... A la porta del servei a Cal Deme, mentre ens toca el torn a la barra dels Fadrins, mentre pixem al bancal de vinagre... amb unes gotes d’alcohol i una bona dosi de tontera; s’ha anat creant una bona xarxa de germanor universal esquerrana torrudana...

No diré cap nom, però em ve tanta gent al pensament...! Bona gent i sinzera, gent que vol un altre poble, més participació, millor ambient, més llibertat. Gent que ja té clar que la democràcia (al menys aquesta en la que vivim) és imperfecta i margina moltes opcions, moltes formes de pensar... Gent “guai” que estableix amb els qui som d’una o dues generacions més amunt un llaç d’afecte i una corda d’unió mental ben forta. Gent que veiem poc pel poble, pel carrer, als col·lectius i a les associacions, gent que veiem en comptades ocasions i en circumstàncies “especials”; gent que deixa vincles i compromisos per a d’altres, per a més endavant... Gent que s’estima aquestes coses que nosaltres ens estimem: el poble, la llengua, la natura, la gent, el món... però sols a nivell intel·lectual... BONA GENT, BONES IDEES EN MIG D’UNA ERA... VERDADERA...

Tinc una teoria... qualsevol idea que no baixa des del cap al cor i des del cor a les mans i als peus, és estèril essencialment, ontològicament bona, existencialment buf d’aire...

Hem comulgat ideològicament, de vegades afectivament, però efectivament?... És una generació mansa, minsa, sompa i inactiva...? una generació que espera que els cigrons a remulla els pose un altre a l’olla?.S i l’afecte no fa efecte... de què ens val el bon rotllo?... Si el que tants pensem i sentim, si tot allò que volem pel nostre poble i pel món sencer no ho “treballem”... som TELETUBBIES BUFATS que riuen amb l’amarg regust del feixisme que ens envolta... Sentim: “enxufisme”, “mamaoneo”, “caradura”, “què fort, xaval...!” i ens entra de nou la picadeta del mosquit de l’amor universal que voldria que tota aquesta mala raça desaparegués... Però, si no són els de sempre, la vella guàrdia, els cabdils de la resistència, els prohoms de la lluita ecologico-social-cultural-política i humanitària... on esteu?... que fem (a banda de xarrar)?... a quins bombardeigs ens apuntem...? Ha de passar com a alguns llocs (Castalla, per exemple) on la censura, el feixisme, la “menjada de tarro” i el “sempre-lo-mateix” duren ja massa i fa tot pudor...? (ràdio local al servei dels interessos de l’alcalde, policia corrupta, concerts i manifestacions reivindicatives prohibides...).   

Es veu que ha de passar més temps encara per a que les generacions de gent entre 15 i 35 (per posar algo) alcen els ulls de la “Play” i miren al seu voltant... Tal volta han de venir les coses més grosses o més fortes o més crues per què la força vital del jovent, la ràbia dels qui sospiren llibertat estiguen d’actualitat i la CURTOR INFINITA dels apoderats, la Sarsuela i els xurros passen a la història. Ha de passar alguna cosa més greu o més fatal o més “beeeegggg” per a què algunes persones joves reaccionen i demanen de nou les claus de la ciutat?... Perquè no se si us adoneu que les claus estan : “en el fondo del mar... matarile, rile, rile”...

MÉS CLARET... Tant de bo que la gent jove fera baixar els pensaments al cor i del cor a les mans i, tots JUNTS I ARROMANGATS, treballéssim per un altre món possible, per altres valors que sustituesquen, ja d’una puta volta, els esmentats: “enxufisme”, “mamaoneo”, “caradura”, “què fort, xaval...!”; i la censura, la falta de llibertat, les injustícies... JA ESTÀ BE DE “Total faran lo que voldran...”

“Tranquilo majete en tu sillón...” deien los Celtas Cortos en una mítica cançó... Ah!, clar... és que ja m’he quedat antic... la cançoneta és dels 80-90... i al segle XXI, “me voy a hasé un corrá”... per tancar-me, fumar-me un peta i passar de tot... perquè “és lo que hi ha...”...AIXÒ, QUE ENS HEM QUEDAT ANTICS... O no?...

De tota manera, més val ajuntar-se amb teletubies bufats i ser un d'ells que amb fills de gossa aprofitats, que també se'n crien per les muntanyes...

Ací us deixe una d'eixes coses que arriben per correu electrònic i que un vol compartir...

Els arguments... per pensar una mica.

SALUT

Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a Telemadrid. M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè així coneguin el que realment passa a Catalunya amb el maleït bilingüisme. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als mateixos ulls que el programa de Telemadrid. La informació ens farà lliures... o això és el que diuen.

Aquí va la carta:  

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor.

He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad. La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.

¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mi? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano. No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes.

Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo. Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar. Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español. No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya.

Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista. Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància.

M. D. El edil socialista Manuel de Barros calificó de "escándalo económico" la deuda que dejó Pedro Romero en el Patronato de Cultura y que asciende a 316.211 euros. De Barros recalcó que "no me vale que se quiera pagar ahora de forma extrajudicial ya que hay pagos de los que no ni hay facturas porque dicen que se han extraviado".

El concejal socialista que ya votó en contra de este asunto cuando se trató en el Patronato de Cultura, anunció que el PSOE se opondrá cuando se someta al pleno municipal, requisito necesario, según el informe del interventor municipal, porque lo que se va a aprobar es que se pague con el presupuesto de este año una obligación contraída en 2007, lo que se lleva a cabo, según el mismo informe para evitar el enriquecimiento injusto".

Sant Gregori 2008

Desprès del lamentable espectacle de les festes de l'any passat (res que dir dels festers...) on vam vore el poble sencer posant "el sant, el pa, la festa i el cul" per a que sa magestat la política rastera i baixa desfilès pel nostre poble com si fos la "Montiel", de nou estem de festa major...

Sant Gregori al seu altar, la roba del pa preparada, els brials al planxador i els pans al forn...

Permeteu-me que faça algunes reflexions:

1. Sembla que els festers d'enguany, molt correctes ells, han fet un intent de despolititzar la festa i han nomenat carrecs festers basant-se en raons sentimentals i populars i no en aspectes tan mesquins com estavem acostumats. Be per ells i elles... Perquè sembla ser sentit general que la nostra festa està sobrada de "pardalots" que se n'aprofiten d'ella per no se quines extranyes intencions. Perquè estem farts d'estar pendents de qui serà cada any "el más altivo, que con su poder espanta" (com diu la lletra dels goigs del sant). Ja en tenim prou d'altiveses i de "caresdures".

2. És curiòs que una festa de la qual la seua essència és "oferir" i "beneïr" haja esdevingut la festa de "a vore quants vots arrepleguem" i "maleïr" tots els qui la volen prostituir. És el que passa quan tot un president de la Diputació (Ripoll-Connexion) s'atreveix a dir perles com: "¿tienes claro lo que es esto...? - referint-se a la processó - Esto es un acto de campaña...! (electoral). Quan va darrere d'un sant al que desprècia, quan badalla públicament mentre el poble canta els goigs al seu patró i que és tan maleducat que ve sense que se'l convide, es riu de les nostres coses i se'n va sense acomiadar-se de ningú... ¿haurà estudiat en col·legi de "pago"?... I tot això en la festa major d'aquest poblet nostre, de la que diuen tants que és "lo més gran".

3. "El más altivo que con su poder espanta", ens va deslliurar d'una plaga (més d'una) de llagosta i de mil pèstes a les cases i les famílies d'aquest poble... però les plagues no s'acaben. La plaga dels qui entren en política per treure'n beneficis personals despreciant pobles, costums, persones de totes les condicions... La plaga de les perfumades que s'espatarren i jauen en llits d'ivori per "forrar-se" de diners que no són seus ni es guanyen. La plaga dels ignorants que retòrcen les espatlles per donar-los lloança i honor (pensant que algún euret els caurà de la butxaca i el podran arreplegar). La plaga dels desvergonyts sense més formació que la seua pròpia xuleria que ostenten carrecs que no dignifiquen... Totes eixes i d'altres més són les plagues que aquest "beatet" teòleg de poble demanarà al Pare Sant Gregori que ens deslliure...

Segur que ens proveirà el santet... si no es gira de cul per no vore l'infame espectacle...

Per cert, el polític "Madonna" que va vindre a salvar-nos les passades eleccions i que ens havia de ser més "proveidor" que el Pare Sant Gregori ha passat a millor vida (un milió d'eurets anuals a l'ombra del telèfon). Tornarà...? Li abellirà encara deixar-se caure "por el culo del mundo" ? (com diu un amic de Ripoll-Connexion d'este poblet nostre). O "s'aplanarà" la carretera primer abans de tornar per ací?.

Malgrat tot això... Espere poder tindre la festa tranquileta sense "des-fatxa-tes" entre cames... que quan he sigut alcalde l'he haguda de tenir com s'ha presentat... I enhorabona per als llumeners 08 per l'intent de retornar la festa al lloc d'on mai havia d'haver eixit... al cor dels torrudans i torrudanes i no "al femer dels aprofitats..."

Alacant SÍ

Un any més, Acció Cultural del País Valencià organitza la manifestació en commemoració de la Batalla d'Almansa. Enguany, la manifestació es celebra a Alacant, hem de respondre tots amb contundència a l'atemptat contra la llibertat d'expressió que ha suposat el tancament del repetidor de la TV3 de la Carrasqueta.

El Ayuntamiento tramita la legalización de deudas pendientes de Pedro Romero por 316.211 euros

MANUEL DOPAZO. El Ayuntamiento de Alicante, a través del Patronato Municipal de Cultura, tramita la legalización y pago de las deudas que dejó pendientes el anterior edil de Cultura, Pedro Romero, y que ascienden a 316.211 euros. Los informes técnicos municipales advierten de que estas deudas se contrajeron vulnerando la Ley de Haciendas Locales y que el procedimiento "extrajudicial" para regularizarlas también supone la quiebra de principios de dicha Ley.
El asunto se ha tratado en la Junta del Patronato de Cultura y ha sido aprobado con el apoyo del PP, la abstención de la CAM y el voto en contra del PSOE, aunque aún deberá ir al pleno municipal.
Las deudas las contrajo Pedro Romero durante 2007 y no pudieron pagarse durante ese año por falta de dinero y de consignación presupuestaria. La infracción se produce, según un informe técnico, porque Pedro Romero contrajo compromisos de gastos por encima de los créditos que tenía autorizados "viciando de nulidad de pleno derecho" a los mismos, pero añade que pese a ello, "para no provocar un enriquecimiento injusto del Patronato a costa de los acreedores, debe procederse al reconocimiento extrajudicial" de las deudas, que deberá llevarse a cabo en un pleno municipal.
Pedro Romero gastó este dinero fundamentalmente en "exposiciones imprevistas" en el año 2007, aunque hay deudas por 5.512 euros de las que no hay justificantes "porque fueron extraviados o recibidos con posterioridad al cierre del ejercicio de 2007".
Estas deudas de Pedro Romero, ahora diputado provincial de Cultura, se van a detraer del presupuesto municipal de Cultura de 2008, obligando a anular y eliminar actos e iniciativas de Miguel Valor, en las ya mermadas cuentas de las que dispone al frente de Cultura.
El asunto se ha tratado en la Junta del Patronato de Cultura y ha sido aprobado con el apoyo del PP, la abstención de la CAM y el voto en contra del PSOE, aunque aún deberá ir al pleno municipal.
Las deudas las contrajo Pedro Romero durante 2007 y no pudieron pagarse durante ese año por falta de dinero y de consignación presupuestaria. La infracción se produce, según un informe técnico, porque Pedro Romero contrajo compromisos de gastos por encima de los créditos que tenía autorizados "viciando de nulidad de pleno derecho" a los mismos, pero añade que pese a ello, "para no provocar un enriquecimiento injusto del Patronato a costa de los acreedores, debe procederse al reconocimiento extrajudicial" de las deudas, que deberá llevarse a cabo en un pleno municipal.
Pedro Romero gastó este dinero fundamentalmente en "exposiciones imprevistas" en el año 2007, aunque hay deudas por 5.512 euros de las que no hay justificantes "porque fueron extraviados o recibidos con posterioridad al cierre del ejercicio de 2007".
Estas deudas de Pedro Romero, ahora diputado provincial de Cultura, se van a detraer del presupuesto municipal de Cultura de 2008, obligando a anular y eliminar actos e iniciativas de Miguel Valor, en las ya mermadas cuentas de las que dispone al frente de Cultura.