Concert - Homenatge al Tio David
El proper diumenge 29 d'Abril a les 5:00 de la vesprada tindrà lloc un concert-homenatge a qui va ser durant molts anys membre de la nostra banda, l'Aliança de la Torre de les Maçanes, David Coloma (el tio David) que va faltar el passat més de desembre.
Tots els actuals músics hem preparat amb carinyo aquest concert, per tal de donar-li les gràcies per la seua trajectòria musical al llarg de la seua vida, i recordar-lo.
Al concert s'interpretaran les següents peces musicals:
Primera Part | Segona Part |
- Agüero
(Pasdoble Taurí) J. Franco - La Zarzuela
(Poutporri) Cançó Popular - Don Manolito
(Selecció Zarzuela) P. Sorozábal - El Sitio de Zaragoza
(Fantasia Militar) C. Oudrid | - Musical Apolo
(Pasdoble) Amando Blanquer - Terra Nostra
(Marxa Cristiana) E. Alborch - Marxa del Centenari
(Marxa Mora) Amando Blanquer - La Rosa i el Drac
(Marxa Cristiana) F. Valor - Tudmir
(Marxa Mora) J.R. Pasqual-Vilaplana |
El concert es realitzarà al Centre Polivalent.
Crònica de l'esdeveniment
El concert es va fer el día indicat amb molta assistència per part del nostre poble. Va ser molt emotiu per a la familia del "Tío David", cosa que ens complau i gratifica a més de motivar-nos com a músics per portar endavant la nostra banda.
A continuació transcrivim la presentació de l'esmentat concert, per què tots aquells que no sentiren bé puguen llegir-lo
GUIÓ DEL CONCERT
Bona vesprada a tots,
Un any més des de la Societat Musical l´Aliança de la Torre de les Maçanes, vos proposem passar un bona estona musical per tal de celebrar aquesta estació de l´any com es la primavera, estació on floreixen els ametllers, els camps s´omplin de color blanc i rosa i el viatge de Xixona fins al poble, es converteix en un plaer per als ulls i si encara obriu les finestres del cotxe sentireu eixe olor dolç i embriagador que envolta tota la contornada.
Bé, enguany aquest concert té un motiu d´especial rellevància i és que amb ell, volem rendir un sentit homenatge a la memoria del “Tio David”, que com tots ja sabeu va faltar fa pocs mesos i que fou durant molts anys membre d´aquesta Societat Musical. A ell va dedicat aquest concert per ser un molt bon músic i millor persona encara.
I per parlar un poc d´ell, vull contar amb la presència d´un membre de la nostra banda, que ens farà un breu repàs de la figura sempre humana de David Coloma Verdú, el “Tio David”. (Paco Luis va parlar del "Tio David").
Aquesta primera part del concert està composta per quatre peces: un pas doble taurí, un poupurrí de sarsueles en dues parts i una fantasia militar.
1) AGÜERO
Martín Agüero i Ereño torejava a Logronyo en les festes de Sant Mateu, allà pel Setembre de 1925, en un festeig amenitzat per la Banda Municipal de Bilbao.
El torero bilbaí tenía gran facilitat per culminar la sort suprema, de manera que per a ell pareixia que els bous no tingueren os i per això els aficionats l´honraven amb el títol de “Rey del Volapié”.
Aquella vesprada, sabent que els seus paisans integraven la banda de música, forjà el seu pla des d´abans de fer el “paseillo”, arribada l´hora de matar el seu primer bou, saludà a la presidència i a continuació dirigint-se a la banda, li brindà la faena que anava a realitzar.
Els músics i el propi director, José Franco Ribate, no havien eixit de la sorpresa quan el torero ja estava donant la volta a la plaça, passejant l´orella amb la qual se li havia premiat i abans de tornar-li la montera, el mestre Franco Ribate, agraït, pel brindis dedicat, es va comprometre públicament a escriure un pas doble que portara per títol el del torero bilbaí.
Així va nàixer:
Agüero (Pas doble taurí)
Mestre: José Franco Ribate
2) LA ZARZUELA
La sarsuela va nàixer al segle XVII, al pabelló de caça del “Palau de la Zarzuela” (lloc anomenat així pel gran nombre d´esbarzers, (zarza, en castella) que l´envoltaven) a l´època de Felip IV. Gran amant del teatre, aquest monarca era aficionat als espectacles musicals carregats d´efectes; així, li agradava celebrar representacions nocturnes, festes cortesanes amb música. Aprofitant els moments de descans amb els seus cortesans i per distraure’s, contractava companyies madrilenyes que representaven obres on s´alternava el cant amb passatges parlats.
La Zarzuela (Potpurrí popular)
Adaptació: Raül Seguí
3) DON MANOLITO
La següent sarsuela va ser estrenada el 24 d´abril de 1943 al teatre Reina Victoria de Madrid i conta la història del creixent amor entre Don Manolito, home d´avançada edat, i la jove Margot, malgrat de les temptadores atraccions d´un atleta músculos i dels seus altres i joves pretendents.
Don Manolito
Mestre: Pablo Sorozabal
4) EL SITIO DE ZARAGOZA
24 de Maig de 1808, Saragossa es revolta contra Napoleó. Durant el primer any de guerra, tant la ciutat com Aragó feren un gran esforç bèl.lic. Saragossa suportà dos grans setges. El primer “sitio” començà el 15 de Juny després de les derrotes aragoneses a Tudela, Mallén y Alagón, dos mesos durà la contesa fins l´abandonament dels francesos a causa de la seua derrota a Bailén.
El segon “sitio”, terrible i cruent, va durar un mes. El general Palafox, malalt i sense recursos va rendir la ciutat, assolada i exhausta, quan als seus carrers hi havia sis mil cadàvers sense soterrar. Durant el setge va haver lluites inacabables i va ser durant aquesta heròica ressistència on es formà un personatge de llegenda. Agustina d´Aragó.
El Sitio de Zaragoza (fantasía militar)
Mestre: Cristóbal Oudrid
II PART
Durant molts anys, Espanya estigué dominada baix el control dels musulmans, que es batien delerosament per la conquesta dels nous territoris. Les batalles entre els dos bàndols religiosos foren moltes i es desenvolupaven al llarg de tot el territori peninsular.
Per trobar els origens de la festa de Moros i Cristians, hem de fixar la nostra atenció a l´edat mitjana i la tradició dels autosacramentals amb caire moralitzant. El bé contra el mal es representaven en forma de dansa: els dimonis contra els àngels envoltats d´un ambient musical ben definitori per a cadascún dels elements d´aquesta dualitat. Aquestes danses al llarg del temps van anar incorporant influències eixides de les situacions polític-socials de cada moment.
Així, després de la guerra de Reconquesta, el be i el mal es representen amb els Cristians i els Moros respectivament. Totes aquestes manifestacions lúdiques a mig camí entre la dansa i la representació teatral, han estat sempre recolzades per la música de la dolçaina i el tabal.
Prompte va sorgir la necessitat de crear una música específica per a les festes, doncs a causa de l´herència militar, allò que sonava darrere dels Moros i Cristians eren peces de caire militar majoritàriament.
La música per als Moros i Cristians ha desenvolupat a banda del pas doble fester, la marxa mora i la marxa cristiana, que és el que a continuació interpretarà la nostra banda en aquesta segona part del concert.
1) MUSICAL APOLO
El Centre Instructiu Musical Apolo d’Alcoi ha estat sempre una entitat dedicada a l´ensenyament. De les seues aules han eixit generacions d´instrumentistes i compositors professionals com ara el mestre Amando Blanquer Ponsoda.
Cal destacar que aquesta entitat, mitjançant la seua banda “La Primitiva”, fou la precursora de la música per a les festes de Moros i Cristians. La primera marxa mora, el primer pas doble dianer, la primera marxa cristiana, totes isqueren de compositors de la primitiva.
Musical Apolo (Pas doble)
Mestre: Amando Blanquer Ponsoda
2) TERRA NOSTRA
Uns nous indrets, no els trobaràs,
no trobaràs, no, unes altres mars.
La ciutat, on tu vagis anirà.
Pels mateixos carrers faràs el tomb.
I en els mateixos barris t´envelliràs.
I en aquestes mateixes cases et sortiràn els cabells blancs.
Sempre serà en aquesta ciutat que arribaràs.
Cap a uns altres llocs, no ho esperis,
No hi ha vaixell per tú, no hi ha camí.
tal com has devastat aquí la teva vida,
aquí, en aquest racó petit,
és en tota la terra que n´has fet la destrossa.
Konstandinos P. Kavafis
Aquesta peça va ser presentada al primer concurs de música festera “Ciutat de Sant Vicent del Raspeig” el 1999, on va ser guanyadora del primer premi.
Terra Nostra (Marxa Cristiana)
Mestre: Enrique Alborch Tarrasó
3) MARXA DEL CENTENARI
En l´any 1882, l´autor alcoià Juan Cantó Francés escrigué Mahomet, un pas doble considerat com la primera obra per a les festes de Moros i Cristians. Cent anys més tard, el 1982, per commemorar aquest fet, s´escrigué la
Marxa del Centenari (Marxa Mora)
Mestre: Amando Blanquer Ponsoda
4) LA ROSA I EL DRAC
Diu la llegenda que un monstre terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nadar i que tenía l´alé pudent, feia estralls entre la població. Atemorits, els vilatans van pensar que si la bèstia podia devorar una persona cada día per satisfer la seua fam, deixaria viure a la resta. Un macabre sorteig decidia qui hauria de ser la victima, fins el dia que va ser la filla del rei qui va veure, amb horror, que li tocava el torn a ella. Però muntant un cavall blanc va aparèixer un cavaller anomenat Jordi, que venia a deslliurar a la població de la maledicció del drac. Salvant la princesa, el destre cavaller va malferir al drac travessant-lo amb la llança. El poble va rematar la fera i en Jordi – que va rebutjar casar-se amb la princesa per considerar que ell no era digne de tal honor – va desaparèixer tan misteriosament com havia aparegut.
Un roser va sortir de la terra al lloc on el drac fou mort.
Cada any el roser tornava a creixer i es per això que avui, encara, cada any el 23 d´abril es celebra el dia de Sant Jordi amb el símbol de la rosa.
Obra dedicada a Maria Navarro, favorita de l´Alferes Cristià de la Filà Tomasines d´Alcoi de 2004. Va ser estrenada per la Unió Musical de Muro a l´entrada d´Alcoi acompanyant a Maria en eixe mateix any.
La Rosa i el Drac (Marxa Cristiana)
Mestre: Francisco Valor Llorens
5) TUDMIR
En el nom d´Allah, el clement, el misericordiós. Pacte de “Abd al-Aziz ibn Musza ibn Nusair a Tudmir ibn Abdush (Tudmir, fill dels gots). Aquest últim obté la pau i rep la promesa, baix la garantia d´Allah i el seu profeta, de que la seua situació i la del seu poble no serà alterada; de que els seus súbdits no seràn morts, ni fets presoners, ni separats de les seues dones i fills; de que no se´ls impedirà la pràctica de la seua religió i de que les seues esglèsies no seràn cremades ni desposseïdes dels objectes de culte que en elles hi ha. Tot això mentre satisfaça les obligacions que li imposem. Se li concedeix la pau amb el lliurament de les següents ciutats: Uryula, Baltana, Lakant, Mula, Villena, Lawraka i Ello. A més, no deu donar asil a ningú que fuja de nosaltres o siga el nostre enemic; Ni produir mal a ningú que gaudixca de la nostra amnistia; ni amagar cap informació del nostre enemic que puga arribar al nostre coneiximent. Ell i els seus súbdits pagaran un tribut anual, cada persona, d´un dinar en metàl.lic, quatre mesures de blat, civada, suc de raïm i vinagre, dues de mel i dues d´oli d´oliva; per als servents, sols una mesura. En el mes del Rayab, any 94 de la Hégira. Com a testimonis, Uzmán ibn Abi Abda, Habib ibn Abi Ubaida, Idrís ibn Maisara y Abul Qasim al-Mazáli.
A continuació, peça dedicada als músics i festers d´Elda. Obra encàrrec de l´ajuntament d´Elda per ser obra obligada del XIV Certamen de Bandes d´aquesta Ciutat.
Tudmir (Marxa Mora)
Mestre: Jose Rafael Pascual Vilaplana
I, per finalitzar, interpretarem un pas doble molt significatiu per al poble de La Torre, ja que el seu compositor, Antonio Gisbert Espí, va ser membre de l'Aliança durant molts anys.
Per això, aquesta peça va dedicada a tots els músics que, com ell i el "Tio David", han deixat petjada en la història de la nostra banda. Per a tots, PRIMAVERA.
En aquesta última peça, La Banda es va col·locar darrere del públic per interpretar-la, mentre es projectaven imatges del seu recorregut històric.
Tota la presentació va ser llegida en "veu en off", per un dels components. Sergio Galiana "Bolli".